SINDICALISTES X LA SOBIRANIA, A BRUSSEL•LES

06.03.2009
SINDICALISTES X LA SOBIRANIA, A BRUSSEL•LES

Els i les treballadores, en l’actual context de crisi laboral, econòmica i financera, més que mai, hem de fer sentir la nostra veu allà on es prenen les decisions que afecten el nostre quotidià dia a dia. I demà, fruit de la iniciativa Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació, la classe treballadora hi serem presents de la mà de Sindicalistes x la sobirania. Perquè entenem que, en un moment en que 968.945 persones pateixen l’atur als territoris de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, la lluita per la justícia social, o un repartiment més equitatiu de la riquesa, va lligada indestriablement amb la lluita pels drets nacionals del nostre poble, i això passa ineludiblement per l’exercici del dret a l’autodeterminació als diferents territoris dels Països Catalans.

Els treballadors i treballadores estem patint una constant retallada salarial, degoteig continu d’expedients de regulació, deslocalitzacions industrials, i ens manquen eines pròpies (i un xic mes de voluntat per part de tots) per articular, per exemple, un marc català real de relacions laborals. Eines que ens permetrien obrir la porta d’un marc jurídic , polític i sociolaboral amb mes i millor qualitat de vida, amb mes capacitat per disminuir els efectes perversos d’aquesta crisi, amb mes capacitat per reaccionar i oferir alternatives per tal de situar-nos, de situar la nostra nació en millors condicions per sortir de la crisi, i en millor posició en el mon un cop amaini la tempesta.

Demà, 7 de març, els treballadors de la mà de Sindicalistes x la Sobirania hi serem, perquè bona part dels vora 7 milions de treballadors dels Països Catalans, (amb un més d’un 18% de persones sota el llindar de la pobresa), volem i ens cal tenir el dret de decidir, volem poder decidir el nostre estat del benestar, les prestacions socials, els serveis socials, la sanitat pública, l’educació pública , (evidentment universal i de qualitat), ens cal decidir sobre les nostres pensions, salaris , i convenis col•lectius, segons el cost de la vida real, volem el dret a decidir si volem tenir una banca pública pròpia al servei de les classes populars.
Ens cal i volem l’exercici del dret de decidir que ens aboqui a un estat propi social i sobirà que vetlli realment per les seves treballadores i treballadors.