Entrevista a Cesc Poch i Sergi Perelló

06.07.2007
Entrevista a Cesc Poch i Sergi Perelló

En aquest darrer número de l'Esquerra Nacional (núm. 80, juliol 2007) surt publicada una entrevista que Pol Pagès va fer a en Sergi Perelló, secretari d'Organització de la Intersindical-CSC, i a Cesc Poch, secretari general de la UGT d'Osona, com a representants de la plataforma "Sindicalistes per la Sobirania".
L'entrevista, que podeu trobar a l'Esquerra Nacional és una versió més curta. En Pol Pagès ens ha fet arribar una versió llarga, que és la que segueix.

Per què als Països Catalans no existeix un sindicat nacional hegemònic?
Sergi: la classe política no ha fet una aposta pel sindicalisme nacional i els sindicats estatals s'han fet seves part de les reivindicacions nacionals.
Cesc: ho comparteixo, i a més hi afegiria una nova idea: bona part de la classe obrera catalana prové de la immigració espanyola i el fet que no hi hagués una esquerra nacional hegemònica ha condicionat que els sindicats majoritaris no siguin nacionals. Avui, per sort, hi ha molts sobiranistes als sindicats estatals a Catalunya.

Per quines raons és important tenir un sindicalisme nacional fort?
Sergi: és important tenir un sindicalisme nacional fort per poder decidir des del territori sobre aquells aspectes que ens interessen, és a dir, per pragmatisme socioeconòmic dels treballadors, ja que, siguin sobiranistes o no, tots els treballadors tenen objectius calcats.
Cesc: avui encara és important poder mantenir la unitat cívica dels treballadors, siguin de l'àrea metropolitana o de la Catalunya interior, perquè la representativitat de tots els treballadors és un aspecte molt important per continuar amb la construcció nacional.

És bona la sobirania per als treballadors i treballadores?
Sergi: és bona des del punt de vista del pragmatisme, ja que, independentment que algú sigui més sobiranista o menys, la sobirania revertirà positivament en les seves condicions de vida. Amb sobirania millorarem el benestar social, perquè tindrem un estat del benestar més fort. Per tant, amb una millor capacitat de decisió a nivell econòmic aconseguirem més benestar per a les persones, sigui quina sigui l'adscripció nacional de cadascú.
Cesc: si un dia la majoria dels treballadors són independentistes, Catalunya serà independent. El nostre objectiu no és tenir una borsa de treballadors amb afinitats ideològiques per anar a les eleccions sindicals, sinó treballar des de l'àmbit sindical per crear sobiranistes i crear dinàmica i discurs de sindicalisme nacional, ja que sovint l'esquerra nacional està allunyada del discurs laboral. Els treballadors són uns actors estratègics del procés d'alliberament nacional. La independència serà amb la majoria dels treballadors o no serà. La sobirania és necessària per garantir i fer créixer l'estat del benestar català, així com per tenir capacitat financera per encarar amb garanties la globalització econòmica a través de bones polítiques d'innovació, de formació i d'infraestructures que evitin deslocalitzacions o altres fenòmens perjudicials per a la classe treballadora.

Per quines raons és necessari superar l'actual marc català de relacions laborals?
Sergi: malgrat les bones intencions inicials de l'Estatut del 30 de setembre, aquest va quedar retallat i va perdre un dels seus valors, com és tot l'aspecte econòmic, cosa que ens impedeix administrar els nostres recursos i tampoc no ens permet establir quines polítiques socials volem implantar. Això condiciona les polítiques sobre la formació, la inspecció de treball, la caixa única de la seguretat social... Tal com està el panorama, és important que el sindicalisme pròpiament nacional creixi de manera considerable per pressionar en diferents àmbits per tal d'aconseguir millores i, al mateix temps, això serveixi per incorporar molts ciutadans sobiranistes al camp sindical.
Cesc: el Parlament no té cap capacitat legislativa en temes laborals (són competències d'àmbit estatal). Cal plantejar la reforma del sistema de pensions i la caixa única de la seguretat social. És un debat prou important que va quedar fora del debat estatutari, però les pensions s'han d'adequar al nostre nivell de vida, perquè no es tracta de pagar un complement de mínims i prou. La caixa única de la seguretat social ja no és un tabú, perquè el mite de la caixa única s'ha trencat quan les mútues privades han entrat en la seva gestió, cosa que és una gran contradicció ja que, a diferència de les autonomies, les mútues sí que la poden gestionar, i demostra que no és per un criteri polític sinó exclusivament administratiu. Cal desbloquejar-ho d'una vegada.

Com es poden articular unes relacions laborals amb la resta de territoris dels Països Catalans?
Cesc: avui és més fàcil tenir relacions transfrontereres amb la Catalunya Nord que no pas amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol. L'Estatut permet la possibilitat que s'arribi a acords en diversos àmbits (cultura, universitats...); per tant, és un problema polític el fet que no puguem establir acords en formació o treball. Però davant l'evidència que en llengua i cultura hi ha dificultats, comencem a coordinar-nos en matèria laboral perquè tots hi sortirem guanyant.
Sergi: per poder explotar relacions transautonòmiques de manera òptima és clau que el sindicalisme nacional s'expandeixi arreu, perquè sense sobiranistes no hi haurà voluntat de fer avançar el projecte i aquest serà només façana.

Com veieu la realitat laboral d'Andorra?
Cesc: no pot ser que a Andorra no hi hagi drets sindicals. Els sindicats no són legals. És un aspecte que hauríem de solucionar ja.
Sergi: el sindicalisme seria útil per a la cohesió social dels diferents treballadors de diverses procedències que hi ha a Andorra. Hi hem d'actuar de seguida.