SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

Bloc referenciat de Sindicalistes x la Sobirania. El web de referència és www.sindicalistesperlasobirania.cat

26 de març de 2008

VIDEO HOMENATGE A SALVADOR SEGUÍ DE SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

11 de març de 2008

TEXT DE SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA EN HOMENATGE A SALVADOR SEGUÍ

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

Agrair-vos en nom de les companyes i companys de Sindicalistes per la Sobirania, que rep el suport de més de 500 treballadors i sindicalistes d´arreu dels Països Catalans, en aquest acte de record del Sindicalista Salvador Seguí, en el 85è aniversari de la seva mort, a mans dels pistolers a sou de la patronal.

Salvadors Seguí, conegut com “el noi del sucre”, és un dels grans sindicalistes que ha tingut el nostre país, que no ha tingut el reconeixement social suficient. Seguí, sindicalista llibertari de la CNT, era deixeble de l´Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, fou pintor de professió, autodidacta i ja als 17 anys fou empresonat per primer cop . El 1915 fou elegit president del Sindicat de la construcció i posteriorment secretari general de la CNT de Catalunya , revalidant-se com a màxim representant al Congrés de Sants del 1918 , que va comportar l´aprovació de la fórmula del sindicat únic,mercès al impuls de Salvador Seguí, que fa que la lluita de la classe treballadora faci el salt dels àmbits locals al general i de forma unitària.

Fou un agitador social i excel·lent orador, i defensà la unió d´esforços entre la CNT i la UGT. El 1922 fou secretari general de la CNT Estatal, època marcada pel pistolerisme del Sindicat lliure patrocinat per la patronal amb pistolers a sou, condemnà els crims polítics i tot allò que no suposés més vessament de sang. Fou un símbol en temps de revoltes socials per la dignitat de les classes populars, explotades laboralment i que movia masses amb un gran prestigi social al conjunt dels treballadors, temut per la patronal i odiat pels pistolers a sou, que ja havien atemptat dos cops contra la seva vida, fins el 10 de març del 1923, després de rebre un anònim contra la seva persona, i dels sindicalistes Casanovas i Àngel Pestaña. Fou acribillat al Carrer Cadena a Barcelona, quan anava cap a casa seu, per defensar la causa de milers de treballadors davant l´explotació laboral, les condicions de misèria, desprotecció i desigualtats de l´època.

Com digué Salvador Seguí “si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentisima per a la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d´actuar d´una manera enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d´atac, coma treballadors serem respectats, atesos i ens imposarem”.

Des de sindicalistes per la sobirania, modestament volem recordar la figura capdal del sindicalisme català, com a símbol d´un catalanisme popular, de defensa de les llibertats socials i col·lectives i que la seva lluita, és la lluita que en els nostres dies com herència d´una llarga tradició de catalanisme popular que ens arribat al nostre dies. De ben segur moltes dels reptes i mancances de milers de treballadors catalans , que un 73% viuen assetjats per les hipoteques, amb preus d´aliments bàsics desbocats, amb manca del dret a l´habitatge, amb un 58% de mileuristes, amb 31% de precaris, éssers humans que viuen i treballen amb nosaltres que encara es consideren il·legals, deslocalitzacions industrials, expedients de regulació, abusos en jornades de treball i hores extres, expedients de regularització, diferències de més del 30% en salaris entre dones i homes, manca de convenis col.lectius propis, no reconeixement de l´IPC català a convenis col.lectius i de sector,etcètera mentre no paren de créixer els beneficis empresarials i de les entitats financeres. Aquesta realitat fa que la lluita per la justícia social i l´alliberament col·lectiu defensada per Salvador Seguí en el seu moment, sigui plenament vigent fins assolir el que defensem des de Sindicalistes epr la Sobirania, les penes competències en l´àmbit sociolaboral per assolir un marc català de relacions laborals a l´espera de de l´autodeterminació del nostre català que volem la majoria de treballadors i treballadores catalans.

Per finalitzar i que la seva memòria quedi entre nosaltres i ens n´adonem que els temps no canvien tant en alguns aspectes,recordem les paraules de Salvador Seguí el 1919 a l´Ateneu de Madrid, on ell va dir:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola.

En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.

Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tan se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre. ¿És, per ventura, amb la col·laboració ministerial com és poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació del pobles hispànics? Sortosament la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya, alliberada de l’Estat espanyol us asseguro, amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme, temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir els interessos del capitalisme, a tot interès o ideologia. Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”

Així de clar ho va dir Salvador Seguí, i des de Sindicalistes per la Sobirania ho assumim plenament. Que la seva mort resti en la nostra memòria i que la seva utopia esdevingui realitat, només ens cal que ens la fem nostre i aixequem la bandera de la justícia social i de les llibertats.

VISCA EL POBLE CATALÀ I LA CLASSE TREBALLADORA!

Barcelona a 10 de març del 2008.

Resum de Premsa Sindicalistes per la sobirania en homenatge a Salvador Seguí



Publicat per Vilaweb:


DILLUNS, 10/03/2008 - 15:10h

Homenatge a Salvador Seguí al Raval

Just a l'indret on fou assassinat ara fa vuitanta-cinc anys

Sindicalistes x la Sobirania han fet avui un homenatge a Salvador Seguí (dit el Noi del Sucre), un gran sindicalista catalanista que la història oficial ha arraconat durant dècades. Seguí fou víctima de la seva gran capacitat de direcció, del seu coratge i de la seva flexibilitat, segons l'historiador Oriol Junqueras, que ha participat avui en l'homenatge que al carrer de la Cadena del Raval barceloní, on fou abatut a trets per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana.

El Noi del Sucre, nascut a Lleida el 1890, fou, alhora, un gran sindicalista i un gran catalanista. Una vegada va declarar davant un auditori de Madrid que els únics que s'oposaven a la independència de Catalunya eren els grans empresaris.

La fascinació i el respecte que despertava es van fer més palesos que mai l'any 1919, durant la vaga de la Canadenca, l'empresa elèctrica més gran del país. Feia mesos que la vaga durava, i s'havia convertit en un referent del moviment obrer europeu, car s'havia estès a uns quants sectors industrials. Els obrers reivindicaven les vuit hores i l'alliberament dels treballadors empresonats a Montjuïc precisament per la vaga.

Quatre mil homes aplegats a la plaça de braus de les Arenes havien de decidir si la vaga es mantenia o no, sota la promesa del govern civil de satisfer les millores reclamades. En prendre la paraula, Seguí féu emmudir l'auditori, i el va convèncer d'aturar la mobilització amb un argument d'una gran sensibilitat: 'Companys, tots sabem l'esforç que ha calgut per arribar fins aquí. Si la continuem, aquesta nit moltes dones dormiran soles perquè els marits continuaran presos. Vosaltres, en canvi, dormireu a casa, al costat de la dona i dels fills. Penseu en les dones i en els fills dels vostres companys, i després decidiu si voleu continuar. I els obrers van optar per posar fi a la vaga.

Layret, García, també ignorats

No és pas solament Seguí, assassinat per la seva capacitat d'arrossegar les masses, que ha estat ignorat per la història oficial. 'El procés de recuperació de la memòria és lent, i aquests últims anys hi ha hagut moltes altres prioritats', explica Oriol Junqueras. Un altre dels oblidats que cal recuperar és, en opinió de Junqueras, Francesc Layret, advocat laboralista, també assassinat per pistolers a sou de la patronal. Layret, tot i ser discapacitat, va esdevenir un mite de l'obrerisme i del catalanisme dels anys vint.

Cipriano García, un immigrant vingut de Manzanares de la Mancha els anys seixanta del segle passat, és també una referència del sindicalisme catalanista, oblidat per la història oficial. García, que era independentista, va fundar la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), organització sindical catalana de signe nacionalista. La CONC li ha dedicat una fundació.

(Foto: Un moment de l'homenatge a la Rambla del Raval, amb Moisès Rial, de Sindicalistes per la Sobirania i l'historiador Oriol Junqueras.)

Teresa Bau

+ Biografia de Salvador Seguí a la pàgina de la CGT.
+ Salvador Seguí a la Viquipèdia.
+ Veu Obrera: La vaga de la Canadenca.

4 de març de 2008

Homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el dilluns 10 de març, En el 85è aniversari del seu assassinat


El proper dilluns dia 10 de març, coincidint amb el 85è aniversari del seu assassinat, Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitza un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort. Salvador seguí ha estat el més destacat i popular dirigent sindicalista de la nostra història. L'acte serà:

DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS

Adjuntem el cartell de l'acte en PDF i t'agraïm que en facis la màxima difusió, tant en paper com online, tot esperant la teva assistència.

LLOC DE L´ACTE EN MAPA DE LA ZONA, CLICANT AQUÍ.

Atentament,

Sindicalistes x la Sobirania