Así están las cosas en Asturies

Joan Tardà, parla de la crisi actual durant homenatge a Francesc Layret ...

SINDICALISTES X LA SOBIRANIA, A BRUSSEL•LES

06.03.2009
SINDICALISTES X LA SOBIRANIA, A BRUSSEL•LES

Els i les treballadores, en l’actual context de crisi laboral, econòmica i financera, més que mai, hem de fer sentir la nostra veu allà on es prenen les decisions que afecten el nostre quotidià dia a dia. I demà, fruit de la iniciativa Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació, la classe treballadora hi serem presents de la mà de Sindicalistes x la sobirania. Perquè entenem que, en un moment en que 968.945 persones pateixen l’atur als territoris de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, la lluita per la justícia social, o un repartiment més equitatiu de la riquesa, va lligada indestriablement amb la lluita pels drets nacionals del nostre poble, i això passa ineludiblement per l’exercici del dret a l’autodeterminació als diferents territoris dels Països Catalans.

Els treballadors i treballadores estem patint una constant retallada salarial, degoteig continu d’expedients de regulació, deslocalitzacions industrials, i ens manquen eines pròpies (i un xic mes de voluntat per part de tots) per articular, per exemple, un marc català real de relacions laborals. Eines que ens permetrien obrir la porta d’un marc jurídic , polític i sociolaboral amb mes i millor qualitat de vida, amb mes capacitat per disminuir els efectes perversos d’aquesta crisi, amb mes capacitat per reaccionar i oferir alternatives per tal de situar-nos, de situar la nostra nació en millors condicions per sortir de la crisi, i en millor posició en el mon un cop amaini la tempesta.

Demà, 7 de març, els treballadors de la mà de Sindicalistes x la Sobirania hi serem, perquè bona part dels vora 7 milions de treballadors dels Països Catalans, (amb un més d’un 18% de persones sota el llindar de la pobresa), volem i ens cal tenir el dret de decidir, volem poder decidir el nostre estat del benestar, les prestacions socials, els serveis socials, la sanitat pública, l’educació pública , (evidentment universal i de qualitat), ens cal decidir sobre les nostres pensions, salaris , i convenis col•lectius, segons el cost de la vida real, volem el dret a decidir si volem tenir una banca pública pròpia al servei de les classes populars.
Ens cal i volem l’exercici del dret de decidir que ens aboqui a un estat propi social i sobirà que vetlli realment per les seves treballadores i treballadors.

Som una nació, volem estat propi!

11.09.2008
Som una nació, volem estat propi!

Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d’Estat, la nostra capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i l’oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua limitant el nostre benestar i el nostre desenvolupament cultural.

Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la immigració.

En definitiva, avui ja és ben evident que l’autonomisme està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes col·lectius de futur il·lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós, engrescador, i clar: l’Estat propi.

Avui som doncs aquí per proclamar que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.

Perquè volem infraestructures eficients i competitives.

Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin eternament saturats.

Perquè no volem pagar com a primer món i que una part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.

Perquè volem competir internacionalment sense que ningú no ens veti.

Perquè volem que el català sigui la llengua comuna, la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts d’arreu del món.

Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el concert de les nacions.

Perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on vol anar.

Avui som aquí per proclamar ben fort als quatre vents:

SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROPI!

Sindicalistes x la Sobirania: Els Països Catalans no volem la directiva europea de les 65 hores

Des de Sindicalistes per la Sobirania, difonem a la societat el següent posicionament pel coneixement general i la seva difusió, en relació a la directiva europea de les 65 hores:

L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

* El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

* La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.

* L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.

* El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.

* Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.

* Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.

* La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.

* La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).

* Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.

* Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).

* Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

* La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.

* El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.

* Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".

* Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.

* Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

Sindicalistes x la Sobirania : Aquí es pot viure millor? dret al treball, dret a la sobirania

Benvolguda, benvolgut

El proper dijous dia 24 d'abril, dins el marc del actes de commemoració del 1r de maig al nostre país, Sindicalistes x la Sobirania organitza una conferència-debat sota el títol:

Aquí es pot viure millor?
dret al treball, dret a la sobirania

amb la participació de les economistes:

Muriel Casals i Elisenda Paluzié.

L'acte serà moderat i presentat per Mònica Sabata a:


DIJOUS 24 D'ABRIL DE 2008
A LES 19:00 H DEL VESPRE
AL CIEMEN, Rocafort 242 bis
BARCELONA

t'agraïm que en facis la màxima difusió tot esperant la teva assistència.

Ben cordialment,

Sindicalistes x la Sobirania

VIDEO HOMENATGE A SALVADOR SEGUÍ DE SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

TEXT DE SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA EN HOMENATGE A SALVADOR SEGUÍ

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

Agrair-vos en nom de les companyes i companys de Sindicalistes per la Sobirania, que rep el suport de més de 500 treballadors i sindicalistes d´arreu dels Països Catalans, en aquest acte de record del Sindicalista Salvador Seguí, en el 85è aniversari de la seva mort, a mans dels pistolers a sou de la patronal.

Salvadors Seguí, conegut com “el noi del sucre”, és un dels grans sindicalistes que ha tingut el nostre país, que no ha tingut el reconeixement social suficient. Seguí, sindicalista llibertari de la CNT, era deixeble de l´Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, fou pintor de professió, autodidacta i ja als 17 anys fou empresonat per primer cop . El 1915 fou elegit president del Sindicat de la construcció i posteriorment secretari general de la CNT de Catalunya , revalidant-se com a màxim representant al Congrés de Sants del 1918 , que va comportar l´aprovació de la fórmula del sindicat únic,mercès al impuls de Salvador Seguí, que fa que la lluita de la classe treballadora faci el salt dels àmbits locals al general i de forma unitària.

Fou un agitador social i excel·lent orador, i defensà la unió d´esforços entre la CNT i la UGT. El 1922 fou secretari general de la CNT Estatal, època marcada pel pistolerisme del Sindicat lliure patrocinat per la patronal amb pistolers a sou, condemnà els crims polítics i tot allò que no suposés més vessament de sang. Fou un símbol en temps de revoltes socials per la dignitat de les classes populars, explotades laboralment i que movia masses amb un gran prestigi social al conjunt dels treballadors, temut per la patronal i odiat pels pistolers a sou, que ja havien atemptat dos cops contra la seva vida, fins el 10 de març del 1923, després de rebre un anònim contra la seva persona, i dels sindicalistes Casanovas i Àngel Pestaña. Fou acribillat al Carrer Cadena a Barcelona, quan anava cap a casa seu, per defensar la causa de milers de treballadors davant l´explotació laboral, les condicions de misèria, desprotecció i desigualtats de l´època.

Com digué Salvador Seguí “si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentisima per a la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d´actuar d´una manera enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d´atac, coma treballadors serem respectats, atesos i ens imposarem”.

Des de sindicalistes per la sobirania, modestament volem recordar la figura capdal del sindicalisme català, com a símbol d´un catalanisme popular, de defensa de les llibertats socials i col·lectives i que la seva lluita, és la lluita que en els nostres dies com herència d´una llarga tradició de catalanisme popular que ens arribat al nostre dies. De ben segur moltes dels reptes i mancances de milers de treballadors catalans , que un 73% viuen assetjats per les hipoteques, amb preus d´aliments bàsics desbocats, amb manca del dret a l´habitatge, amb un 58% de mileuristes, amb 31% de precaris, éssers humans que viuen i treballen amb nosaltres que encara es consideren il·legals, deslocalitzacions industrials, expedients de regulació, abusos en jornades de treball i hores extres, expedients de regularització, diferències de més del 30% en salaris entre dones i homes, manca de convenis col.lectius propis, no reconeixement de l´IPC català a convenis col.lectius i de sector,etcètera mentre no paren de créixer els beneficis empresarials i de les entitats financeres. Aquesta realitat fa que la lluita per la justícia social i l´alliberament col·lectiu defensada per Salvador Seguí en el seu moment, sigui plenament vigent fins assolir el que defensem des de Sindicalistes epr la Sobirania, les penes competències en l´àmbit sociolaboral per assolir un marc català de relacions laborals a l´espera de de l´autodeterminació del nostre català que volem la majoria de treballadors i treballadores catalans.

Per finalitzar i que la seva memòria quedi entre nosaltres i ens n´adonem que els temps no canvien tant en alguns aspectes,recordem les paraules de Salvador Seguí el 1919 a l´Ateneu de Madrid, on ell va dir:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola.

En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.

Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tan se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre. ¿És, per ventura, amb la col·laboració ministerial com és poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació del pobles hispànics? Sortosament la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya, alliberada de l’Estat espanyol us asseguro, amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme, temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir els interessos del capitalisme, a tot interès o ideologia. Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”

Així de clar ho va dir Salvador Seguí, i des de Sindicalistes per la Sobirania ho assumim plenament. Que la seva mort resti en la nostra memòria i que la seva utopia esdevingui realitat, només ens cal que ens la fem nostre i aixequem la bandera de la justícia social i de les llibertats.

VISCA EL POBLE CATALÀ I LA CLASSE TREBALLADORA!

Barcelona a 10 de març del 2008.

Resum de Premsa Sindicalistes per la sobirania en homenatge a Salvador Seguí

Publicat per Vilaweb:


DILLUNS, 10/03/2008 - 15:10h

Homenatge a Salvador Seguí al Raval

Just a l'indret on fou assassinat ara fa vuitanta-cinc anys

Sindicalistes x la Sobirania han fet avui un homenatge a Salvador Seguí (dit el Noi del Sucre), un gran sindicalista catalanista que la història oficial ha arraconat durant dècades. Seguí fou víctima de la seva gran capacitat de direcció, del seu coratge i de la seva flexibilitat, segons l'historiador Oriol Junqueras, que ha participat avui en l'homenatge que al carrer de la Cadena del Raval barceloní, on fou abatut a trets per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana.

El Noi del Sucre, nascut a Lleida el 1890, fou, alhora, un gran sindicalista i un gran catalanista. Una vegada va declarar davant un auditori de Madrid que els únics que s'oposaven a la independència de Catalunya eren els grans empresaris.

La fascinació i el respecte que despertava es van fer més palesos que mai l'any 1919, durant la vaga de la Canadenca, l'empresa elèctrica més gran del país. Feia mesos que la vaga durava, i s'havia convertit en un referent del moviment obrer europeu, car s'havia estès a uns quants sectors industrials. Els obrers reivindicaven les vuit hores i l'alliberament dels treballadors empresonats a Montjuïc precisament per la vaga.

Quatre mil homes aplegats a la plaça de braus de les Arenes havien de decidir si la vaga es mantenia o no, sota la promesa del govern civil de satisfer les millores reclamades. En prendre la paraula, Seguí féu emmudir l'auditori, i el va convèncer d'aturar la mobilització amb un argument d'una gran sensibilitat: 'Companys, tots sabem l'esforç que ha calgut per arribar fins aquí. Si la continuem, aquesta nit moltes dones dormiran soles perquè els marits continuaran presos. Vosaltres, en canvi, dormireu a casa, al costat de la dona i dels fills. Penseu en les dones i en els fills dels vostres companys, i després decidiu si voleu continuar. I els obrers van optar per posar fi a la vaga.

Layret, García, també ignorats

No és pas solament Seguí, assassinat per la seva capacitat d'arrossegar les masses, que ha estat ignorat per la història oficial. 'El procés de recuperació de la memòria és lent, i aquests últims anys hi ha hagut moltes altres prioritats', explica Oriol Junqueras. Un altre dels oblidats que cal recuperar és, en opinió de Junqueras, Francesc Layret, advocat laboralista, també assassinat per pistolers a sou de la patronal. Layret, tot i ser discapacitat, va esdevenir un mite de l'obrerisme i del catalanisme dels anys vint.

Cipriano García, un immigrant vingut de Manzanares de la Mancha els anys seixanta del segle passat, és també una referència del sindicalisme catalanista, oblidat per la història oficial. García, que era independentista, va fundar la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), organització sindical catalana de signe nacionalista. La CONC li ha dedicat una fundació.

(Foto: Un moment de l'homenatge a la Rambla del Raval, amb Moisès Rial, de Sindicalistes per la Sobirania i l'historiador Oriol Junqueras.)

Teresa Bau

+ Biografia de Salvador Seguí a la pàgina de la CGT.
+ Salvador Seguí a la Viquipèdia.
+ Veu Obrera: La vaga de la Canadenca.

Homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el dilluns 10 de març, En el 85è aniversari del seu assassinat

El proper dilluns dia 10 de març, coincidint amb el 85è aniversari del seu assassinat, Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitza un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort. Salvador seguí ha estat el més destacat i popular dirigent sindicalista de la nostra història. L'acte serà:

DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS

Adjuntem el cartell de l'acte en PDF i t'agraïm que en facis la màxima difusió, tant en paper com online, tot esperant la teva assistència.

LLOC DE L´ACTE EN MAPA DE LA ZONA, CLICANT AQUÍ.

Atentament,

Sindicalistes x la Sobirania

Recull de Premsa referenciant a SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA manifestació 1-D

Publicat a Tribuna. cat:

El neguit per l’absència de CCOO i UGT a la manifestació de l’1-D es comença a fer notar

04/12/2007 · Barcelona
Com s’ha anat explicant en les darreres setmanes, el fet que els sindicats majoritaris a Catalunya fessin cas omís a la reivindicació de la societat civil catalana de la plena capacitat de decisió sobre les infraestructures del país ha estat una de les expressions més eloqüents dels lligams polítics que mantenen. L’èxit de la manifestació, però, ha sacsejat les bases de CCOO i UGT, que no han entès la negativa a secundar la marxa.

A ningú escapa que entre els centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que van sortir dissabte al carrer hi havia afiliats a aquestes centrals sindicals, així com membres del PSC. Això sí, desemparats a l’hora de decidir al costat de qui situar-se, cosa que explica la convocatòria, a últimíssima hora, que van fer alguns membres de Sindicalistes per la Sobirania, d’acudir a la manifestació, tot i que sense temps per poder-se fer veure ni de poder fer creure als mitjans i l’opinió pública que els grans sindicats també hi eren.

A l’hora de la veritat, l’únic bloc de treballadors i treballadores que es va manifestar va ser el de la Intersindical-CSC. Amb més de 5.000 afiliats i mig miler de delegats, aquest sindicat, que es declara nacional i de classe, és una de les entitats que han conformat, des del primer dia, la Plataforma pel Dret de Decidir. I això és el que sembla que han copsat els qui han cregut que el sucursalisme de CCOO i UGT, aquesta vegada, ha passat de la ratlla. No en va, els dies previs a la manifestació s’han pogut llegir algunes cartes a la premsa escrita i digital d’afiliats a aquests sindicats que anunciaven l’estripada del carnet i el pas a un sindicat propi. De fet, segons fonts de la Intersindical-CSC, en els darrers dies s’ha incrementat notablement el ritme d’afiliacions i les demandes d’informació sobre l’organització. Segons explica el diari Avui, fonts d’UGT haurien admès que l’èxit de la manifestació “ha obert un debat en tots dos sindicats pel temor d’allunyar-se de les reivindicacions de la societat civil”.

Qui tampoc és habitual que discrepi dels dos sindicats majoritaris és ICV, però aquesta vegada no ha estat així. Tal com recull El Periódico, també molt poc propens a “castigar” CCOO i UGT, el conseller Joan Saura va mostrar la seva "sorpresa" per l’absència d’aquests sindicats. I no va ser l’únic, sinó que Jordi Guillot, hores abans, havia dit que “el més raonable és que la mobilització l’haguessin convocat els sindicats, el moviment veïnal i els usuaris de Rodalies”.


Publicat al Diari Avui:

Crisi interna a CCOO i UGT per l'absència a la marxa

L'absència de CCOO i UGT a la manifestació de la Plataforma pel Dret de Decidir de dissabte ha causat enrenou entre una part dels seus afiliats, que no entenen per què els dos sindicats no es van adherir a la marxa en una qüestió que afecta tan directament els treballadors. El descontentament ha provocat que afiliats de tots dos sindicats s'hagin adreçat a altres sindicats que sí que van secundar la manifestació per demanar informació i afiliar-s'hi. És el cas de la Intersindical-CSC, que assegura que els darrers dies ha rebut desenes de sol·licituds d'afiliació. En tots els casos es tracta de militants d'UGT i CCOO que confessen la seva disconformitat amb l'actitud dels dos sindicats majoritaris.

El rebuig intern al posicionament d'UGT i CCOO ja es va posar de manifest dissabte, quan membres de les direccions nacionals -alguns enquadrats en la plataforma Sindicalistes per la Sobirania- i centenars d'afiliats dels dos sindicats no van fer cas de les consignes de les seves direccions, que els instaven a no assistir a la convocatòria. L'argument que va esgrimir el secretari general d'UGT, Josep Maria Àlvarez, de no assistir-hi per no perjudicar electoralment el PSOE encara va encendre més els ànims entre la militància més catalanista, que va criticar la supeditació als socialistes.

Fonts d'UGT van explicar ahir que el sindicat "és plural i és normal que molta gent de base no comparteixi el posicionament de la direcció". L'èxit de la manifestació, segons aquesta mateixa font, ha obert un debat en tots dos sindicats pel temor d'allunyar-se de les reivindicacions" de la societat civil. Els xiulets dels manifestants al pas per les seus de CCOO i UGT tampoc van agradar.

Publicat a Nació Digital:

Sindicalistes per la Sobirania treu un manifest de suport a l'1-D

Sindicalistes per la Sobirania, la plataforma que agrupa sindicalistes dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya, USTEC) s'ha adherit a la manifestació de demà a Barcelona, convocada per la PDD per unes infraeastructures dignes per Catalunya. Un manifest distribuït aquest matí explica els motius del suport.

- Veure manifest (PDF)

Publicat a E-notícies:

Sindicalistes d'UGT i CCOO sí que aniran a la mani

Els sindicalistes per la sobirania volen una millora de l'infraestructura

30/11/2007 .
Sindicalistes per la Sobirania, plataforma que agrupa sindicalistes dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya, USTEC) anirà a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, que reclama unes "infraestructures dignes" per Catalunya. Sindicalistes per la Sobirania aposta per no limitar la manifestació "a una simple escenificació de la justa indignació dels catalans", sinó que vol que constitueixi "una expressió ferma i decidida de la nostra voluntat de fer-nos grans, d'exigir la llibertat de poder prendre les decisions, per poder exigir als nostres governants responsabilitat en la gestió d'aquesta voluntat popular".

A més a més recorden als sindicats catalans que "no es poden quedar en la defensa passiva i discreta de la sostenibilitat i el transport públic". "Ara més que mai cal que liderem conjuntament amb d''altres organitzacions de la societat civil la defensa del transport públic i d'una mobilitat sostenible planificada i coordinada des de la proximitat".

Publicat a E-notícies:

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

CCOO i UGT no hi van, però sí la Confederació Sindical

Unió General de Treballadors i Comissions Obreres no han donat suport a la manifestaciò contra el desgavell de Renfe, però sí que hi han participat altres centrals com els de la Confederació Sindical, que sí que van estar presents com mostra la fotografia. Sindicalistes per la Sobirania, plataforma que agrupa sindicalistes dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya, USTEC) ja havia anunciat la seva presència.

Publicat per El punt Digital Maresme:

La UGT i CCOO, els grans absents
Ni la UGT ni CCOO s'han adherit a la manifestació d'avui sorgida arran del tall de rodalies de Renfe, que ha afectat 160.000 persones, i que reclama el dret de decidir sobre les infraestructures i la publicació de les balances fiscals. Els arguments esgrimits ahir pel secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, són similars als del PSC. A TV3 va apel·lar a les «connotacions partidistes» de la mobilització –convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir i amb el suport de CDC, UDC, ERC, ICV i EUiA– per justificar la seva absència. Va dir, en referència a CiU, que es manifesten alguns dels «responsables» del caos de rodalies, que «no se soluciona ni amb una manifestació ni amb dos». Els únics sindicats que s'han afegit a la convocatòria són la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical-CSC, la USTECC, STEI-Intersindical de les Illes Balears i Sindicalistes per la Sobirania.

CRITIQUEN LA «DEFENSA PASSIVA»
Aquest últim col·lectiu aplega membres de CCOO, UGT, CGT, l'IAC, la Intersindical-CSC i la USTECC. Sindicalistes per la Sobirania creu que les agrupacions sindicals no poden quedar «en la defensa passiva i discreta de la sostenibilitat i el transport públic».

Publicat d´Europa Press per Yahoo Noticias:

Unes 200 entitats socials i formacions polítiques es manifesten avui pel dret de decidir sobre infraestructures

Europa Press - sábado, 1 de diciembre, 10.55

BARCELONA, 1 de desembre (EUROPA PRESS) - Més de 155 entitats socials, cíviques i culturals i 40 formacions polítiques catalanes, entre les quals hi figuren CiU, ERC i ICV-EUiA, participaran avui en la manifestació organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) a Barcelona per reclamar el dret de decidir sobre les infraestructures.

Aquesta concentració es produeix després de la crisi generada per les obres de l'AVE a la capital i la interrupció del servei de varies línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

La PDD ha habilitat 150 autobusos per a ciutadans de tot el territori català, mentre que CiU preveu posar-ne més de 100 per portar militants i simpatitzants de tot Catalunya, i ERC farà el mateix amb 50 autobusos més.

La protesta partirà a les 17.00 hores de la Plaça Catalunya de Barcelona sota el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'.

En el manifest de la protesta, la PDD exigeix a l'administració central "el traspàs de la xarxa de transports i infraestructures a la Generalitat"; la "priorització de les obres i el servei públic de transport", no només a Barcelona, sinó en tot el territori català, i "la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'Estat".

Les reivindicacions de la PDD també van dirigides a la Generalitat, a qui demana que "exigeixi" que sigui Catalunya i no el Govern espanyol el que recapti i gestioni tots els impostos dels catalans.

La manifestació estarà encapçalada per més de 500 personalitats del món intel·lectual, artístic i cultural de Catalunya i els representants de les entitats participants, que se situaran després de la pancarta de la PDD. Darrere d'ells els seguirà una segona pancarta que agruparà al conjunt de les entitats socials.

En tercer lloc, se situaran els partits polítics, ordenats per representació parlamentària. CiU encapçalarà la delegació política amb una pancarta en la qual es podrà llegir 'Prou! Som una nació i tenim dret de decidir'. Encapçalaran la representació de CiU el president, Artur Mas (CDC), el secretari general, Josep Antoni Duran (UDC), i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CDC).

Després d'ells, ERC es mobilitzarà sota el lema 'Tenim el dret de decidir' (Tenim el dret a decidir), amb la presència del president republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del secretari general, Joan Puigcercós, que acudiran acompanyats de tota l'executiva. En representació d'ICV-EUiA estarà el portaveu d'IU-ICV al Congrés, Joan Herrera, el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, el portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, i el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, a més d'altres dirigents de la coalició.

Cal destacar la participació de l'expresident del Parlament Heribert Barrera, i de l'exdiputat i exsenador del PSC Jaume Sobrequés, que hi assistirà tot i que els socialistes no ho faran com a partit. Entre les absències, hi ha la del president d'ICV i conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la del president del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Tot i que tant UGT com CCOO no participaran en la mobilització, sí ho faran alguns afiliats a títol individual agrupats en la plataforma Sindicalistes per la Sobirania, que agrupa membres de Comissions, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya i USTEC. Està també anunciada la presència del secretari general de la UGT a Girona, Camil Ros.

Segons va explicar ahir la PDD, aquesta entitat recaptarà fons entre els manifestants per autofinançar-se a través de la instal·lació de taules batejades com a "peatges voluntaris".

Publicat a PR NOTICIAS Catalunya:

PSC i UGT es queden al marge

Partits i sindicats es posicionen en la marxa

30/11/07 17:22

La manifestació convocada per demà a Barcelona per la Plataforma pel Dret a Decidir pretén reunir a milers de ciutadans per expressar el seu malestar amb el tracte a Catalunya en el caos ferroviari. La majoria de partits s'hi sumen, menys el PSC. Tots els partits menys el PSC, PP i Ciutadans, han aprofitat l'avinentesa per a animar a la ciutadania a acudir a la cita, que coincidirà amb el restabliment del servei de Rodalies. El coordinador dels diputats del PSC a les Corts, Daniel Fernández, ha censurat al president de CIU, Artur Mas, per la seva presència en la manifestació, i ha subratllat que el seu partit no ha donat consignes a la militància sobre l'acte. Fernández ha afirmat que el PSC no ha dit desconèixer si haurà afiliats del PSC que es manifestin: "Estem en un país lliure i que el PSC és un partit absolutament democràtic on els militants decideixen si van o no". Des de l'oposició, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha fet una crida a la societat catalana perquè acudeixi a la manifestació, que representa la "última oportunitat" dels socialistes catalans per a mantenir-se com PSC i no transformar-se en una "delegació regional" del PSOE. El líder d'Unió, Josep Antoni Duren Lleida, avisa que la manifestació de demà a no ha estat convocada "contra ningú, ni contra Espanya, ni contra el partit que governa l'Estat, ni contra el Govern de Catalunya". Per la seva banda, el portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha fet una crida als votants i militants del PSC i dels sindicats CC.OO. i UGT perquè "al marge del que diguin les seves cúpules" participin demà en la manifestació convocada per a exigir que les infraestructures siguin gestionades a Catalunya. Segons Ridao, la manifestació "no respon a cap esquema polític o ideològic concret, sinó que abasta a moltes sensibilitats distintes". ICV s'ha bolcat amb la manifestació amb un dispositiu "similar" al de la marxa contra la guerra de L'Iraq, i ha fet una crida als militants de base del PSC que se sumeixen a la mobilització de matí. Els ecosocialistas participaran amb una nombrosa comitiva que durà més de 300 pancartes, una furgoneta amb equip de so, un grup de batucada i un globus gegant, malgrat que el seu president i conseller d'Interior, Joan Saura, no assistirà a la protesta. El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que "estem davant de la primera manifestació de la història en què els corresponsables d'un desastre, en aquest cas l'arribada de l'AVE a Barcelona; encapçalaran la marxa". UGT recolza la decisió del PSC de no afegir-se a la manifestació. El secretari general d'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha opinat que la manifestació té connotacions partidistes i que el servei de Rodalies no s'arreglarà "ni amb una ni amb dues manifestaciones". Si bé considera que la protesta és legítima, la convocatòria té "uns objectius que no són estrictament" els d'aconseguir la millora dels serveis de rodalia de Renfe. No obstant, "Sindicalistes per la Sobirania", plataforma que agrupa sindialistes diversos dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, Intesindical-CSC, UGT. USTEC) s'adirà a la crida. D'altra banda, els promotors de la campanya "Català emprenyat" van lliurar al president del Parlament, Ernest Benach, un manifest de denúncia de les infarestructures. El web catalaemprenyat.cat, que han promogut ells mateixos, ha rebut més de 33.000 signatures de suport en dues setmanes.

Sindicalistes per la Sobirania s´adhereixen a la Manifestació de dissabte reclamant unes millors infraestructures

Sindicalistes per la Sobirania, plataforma que agrupa sindicalistes dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya, USTEC) s´adhereix a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, demà dissabte reclamant unes "infraestructures dignes" per Catalunya.
La manifestació del dia 1 de desembre no ha d´èsser una simple escenificació de la justa indignació dels ciutadans de Catalunya, també hauria de ser una expressió ferma i decidida de la nostra voluntat de fer-nos grans, d'exigir la llibertat de poder prendre les decisions, per poder exigir als nostres governants responsabilitat en la gestió d'aquesta voluntat popular.

Els sindicats catalans no es poden quedar en la defensa passiva i discreta de la sostenibilitat i el transport públic. Ara més que mai cal que liderem conjuntament amb d''altres organitzacions de la societat civil la defensa del transport públic i d'una mobilitat sostenible planificada i coordinada des de la proximitat.

Ara més que mai, hem d´exigir uns transports públics dignes per les treballadores i treballadors catalans.

Representants de Sindicalistes x la Sobirania, (amb destacats sindicalistes i dirigents de la I-CSC, CCOO i de la UGT), aniran a la capçalera de la manifestació formada per membres de la societat civil.

Manifest de l'11 de setembre de SxS

10.09.2007
Manifest de l'11 de setembre de SxS

Els Països Catalans estan vivint un moment de canvi productiu i econòmic a les empreses i en el treball davant de fenòmens com la globalització i les deslocalitzacions industrials. Aquests canvis, i els seus riscos de fractures i exclusions socials, sols es poden afrontar des de la plena capacitat política i financera –amb més formació, innovació, polítiques socials, infraestructures, capacitat d’internacionalització i de solidaritat-, és a dir, des de la plena sobirania política i social.

Avui, que els líders del catalanisme burgès i del catalanisme sucursalista criden a refundar el catalanisme ha quedat en evidència el fracàs històric d’aquests grups per encapçalar els projectes nacionals als Països Catalans, i mostra també la fallida de les seves monòtones, i repetitives al llarg de la història, propostes de concòrdia i transformació pluralista de l’Estat Espanyol. És així com, el catalanisme d’arrels populars, el dels treballadors i treballadores, sense compromisos amb els estats espanyol i francès i clarament independentista, apareix com l’espai social i polític que pot articular una nova majoria social en defensa dels interessos de la nació catalana, demostrant a més que és el catalanisme més integrador socialment, sense exclusions de cap mena.

El nostre país, com arreu del món, la caldera bull. I bull perquè el debat global de la justícia social, del benestar de les majories segueix sent una qüestió latent.

En la commemoració de la diada nacional, des de Sindicalistes per la Sobirania, no volem de deixar de banda allò que des de Francesc Layret fins a Lluis Maria Xirinacs sempre hem dit; que el progrés nacional és i ha de ser la sobirania social.

Si bé és cert que ara veiem que som els treballadors i treballadores els que patim de manera molt més directa els efectes de l’espoli d’Espanya sobre Catalunya amb unes infraestructures obsoletes, no és menys certs i no volem deixar de repetir que els Països Catalans patim una flagrant manca de sobirania sociolaboral.

Aquesta manca de sobirania no és res més que es dignifiquin els salaris i les pensions, que s’adeqüin a l’índex de preus en un país caríssim i excloent, que puguem fixar quin és el sou mínim o quin atur hem de cobrar...No és res més que puguem decidir com a societat i com a país ens qüestions que afecten a més del 80% de la població catalana, els treballadors i treballadores.

En definitiva, que entenguem que cal bastir un estat català del benestar, perquè ens ho mereixem com a nació i perquè serà la indubtable oportunitat de repartir millor la riquesa, de viure més lliures i millor en un país lliure.

Sindicalistes per la Sobirania vol aprofitar aquest 11 de setembre del 2007 per manifestar les dificultats i limitacions dels nous marcs estatutaris per desenvolupar un Marc Català de Relacions Laborals. Malgrat això, demanem l’acceleració del traspàs de la Inspecció de Treball, la possibilitat d’acords entre autonomies i la Catalunya Nord en temes sociolaborals, l’enfortiment de la Negociació Col·lectiva i dels àmbits propis de negociació i que s’obri el debat sobre la “caixa única” de la Seguretat Social, de la gestió de la qual ja participen les mútues privades, demostrant que el seu suposat unitarisme és més una qüestió de política centralista que no pas administrativa o tècnica.

El debat viscut els darrers mesos sobre la inversió en infraestructures al nostre país no pot estar centrada, tampoc, sols en els interessos de les organitzacions empresarials, els representants dels quals no han anat mai en un tren de rodalies, que usurpant la representació de la societat civil, impulsa i amaga un model de país neoliberal que busca la privatització de les principals infraestructures viàries i comunicatives. Això masses vegades està tenint la complicitat tan dels govern central com de l’autonòmic, que es proclamen d’esquerres i no sempre tenen clar qui els vota i a qui han de servir i defensar.

És per tot això que cridem als treballadors i treballadores catalans ha participar activament en l’11 de setembre i ha defensar les propostes sobiranistes i les seves lluites populars en els diversos sindicats i a totes les empreses del país.

Països Catalans, 11 de setembre / 07

Entrevista a Cesc Poch i Sergi Perelló

06.07.2007
Entrevista a Cesc Poch i Sergi Perelló

En aquest darrer número de l'Esquerra Nacional (núm. 80, juliol 2007) surt publicada una entrevista que Pol Pagès va fer a en Sergi Perelló, secretari d'Organització de la Intersindical-CSC, i a Cesc Poch, secretari general de la UGT d'Osona, com a representants de la plataforma "Sindicalistes per la Sobirania".
L'entrevista, que podeu trobar a l'Esquerra Nacional és una versió més curta. En Pol Pagès ens ha fet arribar una versió llarga, que és la que segueix.

Per què als Països Catalans no existeix un sindicat nacional hegemònic?
Sergi: la classe política no ha fet una aposta pel sindicalisme nacional i els sindicats estatals s'han fet seves part de les reivindicacions nacionals.
Cesc: ho comparteixo, i a més hi afegiria una nova idea: bona part de la classe obrera catalana prové de la immigració espanyola i el fet que no hi hagués una esquerra nacional hegemònica ha condicionat que els sindicats majoritaris no siguin nacionals. Avui, per sort, hi ha molts sobiranistes als sindicats estatals a Catalunya.

Per quines raons és important tenir un sindicalisme nacional fort?
Sergi: és important tenir un sindicalisme nacional fort per poder decidir des del territori sobre aquells aspectes que ens interessen, és a dir, per pragmatisme socioeconòmic dels treballadors, ja que, siguin sobiranistes o no, tots els treballadors tenen objectius calcats.
Cesc: avui encara és important poder mantenir la unitat cívica dels treballadors, siguin de l'àrea metropolitana o de la Catalunya interior, perquè la representativitat de tots els treballadors és un aspecte molt important per continuar amb la construcció nacional.

És bona la sobirania per als treballadors i treballadores?
Sergi: és bona des del punt de vista del pragmatisme, ja que, independentment que algú sigui més sobiranista o menys, la sobirania revertirà positivament en les seves condicions de vida. Amb sobirania millorarem el benestar social, perquè tindrem un estat del benestar més fort. Per tant, amb una millor capacitat de decisió a nivell econòmic aconseguirem més benestar per a les persones, sigui quina sigui l'adscripció nacional de cadascú.
Cesc: si un dia la majoria dels treballadors són independentistes, Catalunya serà independent. El nostre objectiu no és tenir una borsa de treballadors amb afinitats ideològiques per anar a les eleccions sindicals, sinó treballar des de l'àmbit sindical per crear sobiranistes i crear dinàmica i discurs de sindicalisme nacional, ja que sovint l'esquerra nacional està allunyada del discurs laboral. Els treballadors són uns actors estratègics del procés d'alliberament nacional. La independència serà amb la majoria dels treballadors o no serà. La sobirania és necessària per garantir i fer créixer l'estat del benestar català, així com per tenir capacitat financera per encarar amb garanties la globalització econòmica a través de bones polítiques d'innovació, de formació i d'infraestructures que evitin deslocalitzacions o altres fenòmens perjudicials per a la classe treballadora.

Per quines raons és necessari superar l'actual marc català de relacions laborals?
Sergi: malgrat les bones intencions inicials de l'Estatut del 30 de setembre, aquest va quedar retallat i va perdre un dels seus valors, com és tot l'aspecte econòmic, cosa que ens impedeix administrar els nostres recursos i tampoc no ens permet establir quines polítiques socials volem implantar. Això condiciona les polítiques sobre la formació, la inspecció de treball, la caixa única de la seguretat social... Tal com està el panorama, és important que el sindicalisme pròpiament nacional creixi de manera considerable per pressionar en diferents àmbits per tal d'aconseguir millores i, al mateix temps, això serveixi per incorporar molts ciutadans sobiranistes al camp sindical.
Cesc: el Parlament no té cap capacitat legislativa en temes laborals (són competències d'àmbit estatal). Cal plantejar la reforma del sistema de pensions i la caixa única de la seguretat social. És un debat prou important que va quedar fora del debat estatutari, però les pensions s'han d'adequar al nostre nivell de vida, perquè no es tracta de pagar un complement de mínims i prou. La caixa única de la seguretat social ja no és un tabú, perquè el mite de la caixa única s'ha trencat quan les mútues privades han entrat en la seva gestió, cosa que és una gran contradicció ja que, a diferència de les autonomies, les mútues sí que la poden gestionar, i demostra que no és per un criteri polític sinó exclusivament administratiu. Cal desbloquejar-ho d'una vegada.

Com es poden articular unes relacions laborals amb la resta de territoris dels Països Catalans?
Cesc: avui és més fàcil tenir relacions transfrontereres amb la Catalunya Nord que no pas amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol. L'Estatut permet la possibilitat que s'arribi a acords en diversos àmbits (cultura, universitats...); per tant, és un problema polític el fet que no puguem establir acords en formació o treball. Però davant l'evidència que en llengua i cultura hi ha dificultats, comencem a coordinar-nos en matèria laboral perquè tots hi sortirem guanyant.
Sergi: per poder explotar relacions transautonòmiques de manera òptima és clau que el sindicalisme nacional s'expandeixi arreu, perquè sense sobiranistes no hi haurà voluntat de fer avançar el projecte i aquest serà només façana.

Com veieu la realitat laboral d'Andorra?
Cesc: no pot ser que a Andorra no hi hagi drets sindicals. Els sindicats no són legals. És un aspecte que hauríem de solucionar ja.
Sergi: el sindicalisme seria útil per a la cohesió social dels diferents treballadors de diverses procedències que hi ha a Andorra. Hi hem d'actuar de seguida.

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA

Sindicalistes pel progrés social i la sobirania. Ens cal ja el Marc català de relacions laborals

Simbòlicament, 5 representants de cadascun dels principals sindicats del país que hem passat per comitès d´empresa i/o tenim vinculació en el món sociolaboral des d´una perspectiva sobiranista, hem impulsat Grup promotor d´una nova eina per articular el sindicalisme en clau sobiranista,una Plataforma vinculada a Sobirania i progrés, des de la base, amb adhesions individuals de treballadors/es amb afiliació, per fer créixer entre la classe treballadora organitzada la necessitat i el debat per obtenir plenament el Marc català de relacions laborals, en el si dels propis sindicats, en el conjunt de la societat amb tot el que suposaria pel benestar social dels treballadors/es (IPC Català, negociació col.lectiva, crear Seguretat Social catalana, FOGASA, inspecció de treball...)
http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

GRUP IMPULSOR

Noël Climent, secretari general de CCOO a
SONY

Sergi Perelló, secretari d'Organització de la
Intersindical-CSC

Cesc Poch, secretari general de la UGT de
Catalunya a Osona

Moisès Rial, treballador de Pirelli, he estat delegat sindical per la
CGT a Pirelli Manresa

Josep Maria Sans, delegat sindical a l'ICS de
IAC-CATAC

Més adhesions

MANIFEST:

SINDICALISTES PEL PROGRÉS I LA SOBIRANIA

El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional.

L'estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d’impulsar també el contingut proper i la significació nacional d’aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.

Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d'obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.
Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any 1919:

“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.

És per això que avui ens cal:

- Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.

- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.

- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.

- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.

- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.

- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...

- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.

Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.

Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques.
Pel progrés i la sobirania,

VISCA EL PRIMER DE MAIG!
VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!

Barcelona, Països Catalans, 1 de maig del 2007

Descarrega't el manifest en pdf

PER NOVES ADHESIONS CLICA AQUÍ

http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

LLISTA D'ADHESIONS

GRUP IMPULSOR

Climent, Noel Secretari general de ccoo a sony. CCOO

Perelló, Sergi -. Secretari d'organització de la Intersindical CSC

Poch, Cesc Secretari general de la ugt de catalunya a osona. UGT

Rial, Moisès Treballador de pirelli, delegat de la cgt. CGT

Sans, Josep maria Delegat sindical a l'ics de la iac-catac. IAC-CATAC

.....

LLISTA D'ADHESIONS

Llista per cognom:
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z totes

Abadal Badia, Toni Banca. INTERSINDICAL-CSC

Aced, Pep Ics. CATAC-CTS-IAC

Adell i Valmanya, Primitiu Departament d'educació (generalitat de catalunya). CGT

Aguadé López, Pere Ensenyament. UGT

Aguirre i Font, Josep m. Universitat de girona. CCOO

Agut, Violant -. Intersindical-CSC

Aiximeno Chinchilla, Josep maria Serveis públics. CONC - CCOO

Alarcon i Navarro, Antoni Secretari d'organització federació de serveis intersindical-csc. Intersindial-CSC

Albaladejo i Checa, Vicens Barcelona.

Albertí i Planes, Jordi Metall. no sindicat

Albiol, Francesc Metall. Sindicat del metall UGT-Catalunya

Alegria Pujol, Israel Educació.

Aliu Arias, Hèctor Metall. UGT

Almacellas i Moreno, Joan Serveis. Intersindical-CSC

Alsina, Joan Sanitat pública hospital perpinyà. Portaveu Intersindical-CSC catalunya Nord

Alsina i Cuscó, Jaume Químiques- coveright surfaces spain. CCOO

Àlvarez, Josep Delegat de la ugt de catalunya a l’alt penedès. UGT

Amat i Rico, Jordi Ics. I-CSC

Andrés 'luitxi', Lluís Responsable del sector de la pell de la fia-ugt d’osona. FIA-UGT

Andreu i Albalate, Josep-maria Públic. CCOO

Andreu Pons, Miquel Serveis. Intersindical-CSC

Anento Queralt, Jordi Ccoo - osona. CCOO

Anguera i Brú, Miquel -. SEC

Anselmo Ferrera, Eduardo Banca. Intersindical CSC

Aragay Carrera, Núria Imeb.

Aragonès Benaiges, Jaume Administració local. no afiliat

Aranda Gonzalez, Luis Químic solvay benvic iberica. Delegat sindical CCOO

Araya i Sans, Margarida Transports-aena. UGT

Arimon, Joan -. Intersindical-CSC

Armengol i Muñoz, Pau pasqual Comerç. sense filiació

Arranz i Morell, Pau Educació. no sindicat

Arrufat Gassió, Josep maria Ensenyament-universitat de lleida. CCOO

Àvila i Gras, Montse Metall-sony. UGT

Ayala i Pascual, Sergi Comerç del metall. Intersindical- CSC

Baburés i Vila, Xavier Secretari general fes-ugt del vallès oriental i maresme. UGT

Badenas Orts, Javier Automoció-gearbox. CGT

Badosa Porcel, Marc Serveis. Espai Jove de la Intersindical-CSC

Bagant Martinez, Josep ma. Autònom. Trade-CCOO

Balague i Rojo, Rafel Caixes d'estalvi - "la caixa". CCOO

Balañà i Riera, Pere pau Asea brown boveri. CC.OO

Balcells i Teixidó, Francesc Col·legi maristes montserrat. CCOO

Ballesté Hernàndez, Enric Assegurances. CCOO

Banus i Codina, Dani Alimentació. Intersindical

Barceló i Chamorro, Israel Federació de comunicació i transport - ferrocarrils de la generalitat de catalunya. Comissions Obreres

Barniol Llimós, Núria Ics. SATSE

Barreiro i Míguez, Ricardo Transports. CCOO

Barris Font, Aleix Metall. CCOO

Bartrolí Tutusaus, Jordi Arts gràfiques, miquel i costas. Intersindical-C.S.C.

Bas, Dani Banc sabadell. Intersindical-CSC

Basco Suñé, Jordi Administració local. UGT (FSP)

Bassa, Dolors Ensenyament. UGT Comarques Gironines

Basseda Domenech, Joan Financer. SINDICAT D'ESTALVI DE CATALUNYA

Batlle, Anna Autònoms. No estic sindicada

Bel Del Castillo, Josep agustí Ensenyament. STEPV-INTERSINDICAL VALENCIANA

Belarte, Xavi Ajuntament de sant boi de llobregat. CCOO

Bellet Roca, Carme Educació. USTEC

Benito Gascón, Monika Telemarketing. UGT

Benlliure Blasco, Marta Oficines i despatxos. I-CSC

Bennasser i Lluis, Francesc Govern illes balears.

Berenguer i Tomàs, M.isabel Pública. CSIF

Biosca Arqué, Robert Telecomunicacions. UGT

Bitlloch Font, Pol .

Blanco Melero, Antonio miguel English heritage.

Boldú i Soler, Conxita Sanitat. Intersindical CSC

Bonache, Jaume Serveis informàtics. UGT de Catalunya

Bono i iranzo, Raimon Ensenyament. CCOO

Borrell Papaseit, Tomàs . USTEC-STES

Bort Grima, Xavier Químic. CCOO

Bové i Vinyet, Imma Serveis. UGT d'Osona

Boza, Maite Ugt de catalunya, ajuntament de mollet del vallès. UGT

Bueno Bauzà, Pere josep Administració de la comunitat autònoma de les illes balears. STEI-i

Burcet i Moran, Esteve Tallers de disminuïts psiquics. FETE-UGT

Burch Plana, Marta Estilisme caní.

Caba i Ariasol, Joan Ensenyament. USTEC-CATAC

Caballé i Ràmia, Josep Públic. cap

Caballero, Carles -. Intersindical-CSC

Cabana i Verdaguer, Josep Enginyeria. UGT

Cabanyes Rubió, Jaume . CCOO

Calders i Artís, Tessa Ub. CCOO

Camarasa, Manel -. USTEC-IAC

Camarena i Almiñana, Francesc Ensenyament. FETE-UGT

Campmany i Guillot, Josep Recerca pública. Intersindical- CSC

Camps i Aguadé, Jordi Caixes d'estalvi. CC.OO.

Capdevila i Badia, Eugeni Uoc. Intersindical-CSC

Carbonell Gonzàlez, Oriol Consell de mallorca. STEI-I

Cardona Margall, Josep maria Estalvi - la caixa. CCOO

Cármenes Prades, Esther Ensenyament privat. Intersindical-CSC

Carod i Martinez, Joanna Ajuntament.

Carré Trias, Eudald Estudiant.

Casamayor i Macià, Robert Ics. CATAC-CTS-IAC

Casas, Ferran -. Executiva Intersindical-CSC

Casas De Matos, Daniel Informàtica. UGT

Castillo Balaguer, Lluis Metal·lúrgia. CCOO

Castro i Vivas, Montserrat Gas natural. CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL - CGT

Centelles, Jordi -. Afiliat a la UGT

Ceroni i Mieres, Noelia . csc-intersindical

Cervelló Ceró, Dora Educació. CCOO

Cervelló i Torrella, Josep m. Ensenyament. USTEC-STEs

Cervera i Reus, Salvador . CGT

Cerveró i Maravella, Adolf moisés Junta de andalucia. USTEA

Chincho i Ens, Josep manuel I.n.s.s.. CC.OO

Cid i Moran, Joaquim .. CCOO

Civit i Rey, Toni Administracions públiques. UGT

Climent i Ferré, Josep maria Metall - lear corporation. CCOO

Clotet i Planas, Jaume Administració. Intersindical-CSC

Codina Sureda, Pere Estalvi. conc

Coll i Riba, Francesc Cos d'agents rurals. CCOO

Coll Pitarch, Vicent Fsap generalitat. CCOO PV

Coll Vilella, Josep Extorsió d'alumini. Cap

Colominas Tutusaus, Salvador -. CCOO

Comas Forcada, Marcel·lí Banca. CCOO

Comas i Bergua, Pere Medicina. Metges de Catalunya

Corbera, Xavier Ensenyament. CAP

Coromines Mainegre, Lluís . CONC

Corull Massana, Josep Aeronàutic - aena. FSAI

Costa, Isabel betty Comitè d’empresa del grup bonpreu-esclat, de la ugt. UGT

Costa Solé, Roger Administració. UGT

Coté Pascual, M. àngels Educació. USTEC-STES

Cots i Valverde, Joan Ensenyament. USTEC-STEs

Cruz Gonzalez, Josep Serveis. APPF-USOC

Cubells Larrosa, Carme Ensenyament. USTEC

Cuní Homs, Ramon Adobs. FITEQA-CCOO Vallès Oriental Maresme

Cunyat i Plana, Imma Ensenyament - conselleria d'educació. CCOO

Curto Hoyos, Marçal Metal·lúrgic. CCOO

Dalmau Cerdà, Marc Premsa. No en tinc! El vostre!

Datzira, Mireia Públic. CCOO

De La Vega i Garcia, Jordi Serveis informàtics. Intersindical-CSC

De Las Heras Vallverdú, Josep maria Banca. Delegat per Comissions Obreres a BBVA

De Las Heras Vallverdú, Josep maria Banca. Delegat per Comissions Obreres a BBVA

De Yzaguirre, Oriol Educació. Cap

De Yzaguirre i Hueso, Oriol .

Diéguez i De Jaureguízar, Josep maria -. CCOO

Dolcet i Torres, Llorens Consorci sanitari de terrassa. CATAC-CTS-IAC

Dorca, Joan Alimentació. UGT

Dorca Dorca, Jordi Sanitat. CCOO

Dorca i Badia, Francesc Metall - (centre tècnic de seat). CC.OO.

El Homrani, Chaquir Portaveu nacional de l’avalot –joves de la ugt de cataluny. AVALOT –Joves de la UGT de Catalunya

Escales i Tous, Jaume Ensenyament secundari. Stei-i

Espachs i Bertran, Rosanna Hosteleria.

Espluga i Carreres, Pere La caixa. CCOO

Estany Palomas, Sílvia Agrari.

Esteve Guillén, Francesc -. CCOO del País Valencià

Estradé i Palau, Miquel angel -. no sindicat

Fàbrega Colom, Jaume Col·laborador ugt. ex-UGT

Fàbrega Rodríguez, Ramon Administració pública. CCOO (Delegat de la Junta de PAS independent, no afiliat)

Farreras Poch, Sergi Hospital comarcal alt penedès. Intersindical-CSC

Faustino, Marc -. Intersindical-CSC

Félez i Flor, Miquel Sanitat. Metges de Catalunya

Ferran i Marquès, Maite ferran i marquès Educació. UGT

Ferrer i Ripoll, Ramon Ajuntament de vic. UGT

Ferrer Tellez, Armand Química. CGT

Figueres, Alexandre -. Intersindical-CSC

Figuerola Marcos, Toni Ensenyament concertat. USOC

Fontanet, Salomó -. Intersindical-CSC

Formatger Augé, Xavier Transports. CCOO

Forrellad Martin, Narcís Sanitat. CCOO

Fortea Sabater, Miquel Metall. UGT

Galceran Borrull, Albert Farmaceutic. UGT

Gallat Martinez, Albert gallat martinez Educació. ustec

Galofré Arcas, Núria Administració. CCOO

Garcia, Tony Transport. soc- independent

Garcia i iñiguez, Eduard Metall - delphi. CCOO

Garcia i Negre, Joan La caixa. FEC

Garcia i Sevilla, Lluís . Intersindical-CSC

Garcia izquierdo, José manuel Rtv el vendrell. Intersindical

Garcia Sanchez, David Pública. UGT

Garsaball i Farrerons, Josep pere Bbva. SCAT

Gassiot i Pintori, Jordi Uab (universitat autònoma de barcelona). CAU-iac

Gavaldà Monserrat, Pere Assegurador. Comissions Obreres

Gaya Jorba, Concepció Financer. UGT

Ges, Marc Sector banca. CGT

Gili, Roger -. Intersindical-CSC

Giner Tarrida, Miquel . Ensenyament. FETE-UGT

Ginesta, Albert Administració. CCOO

Giralt Benito, Anna . CCOO

Giron i Gimenez, Manuel Fsap-diputació-servei salut mental. CCOOPV

Gironès, Josep Secretari general de la federació de serveis de la ugt de catalunya, caixa catalunya. UGT

Gironès i Campaña, Joan carles Paperer. Delegat de ccoo, no afiliat

Gomara i Pérez, Jordi Ensenyament. Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)

Gómez, Rocío Ensenyament.

Gómez i Pérez, Èric Opencor (el corte inglés). CSC-Intersindical

Gomis Calatayud, Josep Ford company-almussafes. CCOO-PV

Gomis i Meda, Jan Metall. INTERSIDICAL- CSC

Gomis i Quintero, Ilé . Estudiants en acció

Gonzalez Gomez, Martin Sector públic.

Gonzalez i Forcadell, Francesc -. CCOO

Gonzalez Rodriguez, Yolanda Serveis socials. UGT

González Vilarrasa, Guillem Cap. JUNcat

Gost Oladeveya, Valentí Autopista. Secretari general Secció Sindical CGT a AUTEMA SA. Concessionària de la Generalitat de Catalunya (Autopista Terrassa-Manresa) i membre de la Federació Local de la CGT de Manresa

Grau Bové, Francesc xavier Estudiant. SEPC

Grau Garcia, Jaume Metal·lúrgic. UGT

Grau i Garcia, Manel Banca. cap

Guàrdia, Joan Àrea de cultura de la ugt de catalunya. UGT

Gubert i Campins, Miquel Comfia. CC.OO.

Guerrero-miñano, Josep-lluis Material electric - simon holding. CCOO

Guilera i Miquel, Joan . satse

Gumà Jaimez, Jordi Alimentació. CCOO

Gutierrez Estrada, Xavier Estalvi. CCOO

Heras Solà, Josep Estalvi. Federació Estalvi de Catalunya

Hereu, David -. Intersindical - CSC

Huguet Mendizabal, Eugeni Construcció. CCOO

ibarz, Miquel àngel -. Intersindical - CSC

inglès Bo, Xavier Departamet d'ensenyament. USTEC

insa Morales, Enrique jose Empreses d'enginyeria i oficines d'estudis tecnics. Intersindical-CSC

intente i Soler, Òscar Actor. Associació d'actors i directors professionals de Catalunya

Jaén Herbera, Marta Serveis. UGT

Jardí i Pascual, Jordi Audiovisual. UGT

Jose i Oranies, Jaume Administració pública. CONC

Jové Galceran, Gaietà President comitè intercentres caixa tarragona. SECT-IAC

Jové i Palou, Guillem .

Jovells Argelich, Jaume Ajuntament de mollerussa. Comissions Obreres

Kingolo, Saoka Àrea internacional de la ugt de catalunya. UGT

Lamoga Bafalluy, Josep de Premsa. Sindicat de Periodistes de Catalunya

Lázaro, Esther -. UGT de Catalunya

Lladó Barba, Manel Alimentació cobega, sa. CCOO

Llagostera i Parra, Carles Químic. CC.OO.

Lletjós i Lletjós, Oriol . CCOO

Llop Bassiner, Berta Generalitat de catalunya. CATAC

Llorens i Gonzàlez, Manel isidre Federacio de comunicació i transport-correus. CCOO

Llorente Briones, Meritxell Sindicalista. -

Llurba Gallisà, Joan Administració pública. UGT

López i Crespo, Joan antoni Immobiliari. ATA

López i Moreno, Dani Metall. LAB

López Molina, Miquel Ensenyament. CSC

Lozano i Ribas, Ricard Modelisme. UGT

Lozano i Zaragoza, Albert Educació. USTEC-STEs

Luque i Aigües, Joan Ajuntament de gandia. CC.OO.

Macià Deltell, Francesc Autònom.

Madaula Canadell, Feliu Administració pública. CATAC-IAC

Magariño i Hernàndez, Montserrat Administració pública. CCOO d'Osona

Magriñà Minguell, Xavier .

Maldonado Melero, Sergi Banc sabadell. Intersindical - CSC

Mallafré Gispert, Tomàs -. CCOO

Mallén, Dani -. Intersindical-CSC

Manzanares Pujol, Jordi Administració ajuntament de tarragona. USOC

Margarit, Núria -. Intersindical - CSC

Marín, David Premsa. CCOO

Marín, Valentí -. FSP-UGT

Martí i Mestres, Jaume Fsap. Delegat sindical de CCOO a Fira Barcelona

Martí i Sales, Moisès Serveis penitenciaris. UGT

Martí Sadurní, Vicenç Informàtica-t-systems. CC.OO.

Martin, Jordi Coordinador eleccions sindicals vallès occidental. UGT

Martin Comaposada, Núria Federació de serveis. UGT de Catalunya

Martin Olivares, Daniel Funcionari. stei

Martínez Botella, Joan Administració local. CCOO País Valencià

Martínez i Barderi, Jordi Docència. CCOO

Martínez i Ortigosa, Josep antoni Medi ambient. UGT Cat

Martínez i Roca, Carles Metall. Intersindical - CSC

Martinez Rodriguez, Roberto Serveis. UGT

Martorell Castillo, Esther Telecomunicacions.

Martorell Rovira, Rosendo Federació indústries afins. UGT

Masana Figueras, Albert Metall. CCOO

Masana Figueras, Albert Metall. CCOO

Masferrer Pesarrodona, Jordi Química. UGT

Masip i Dagà, F. xavier Farmacèutic.

Massague Galceran, Mireia Escola concertada. UGT

Massana, Francesc Mca. UGT

Massip, Montserrat -. Intersindical - CSC

Massip i Bonet, Montserrat Universitat de barcelona. Intersindical-CSC

Mata Morros, Jordi Funcionari.

Matz Cabot, Sílvia Departament d'educació.

Maurici Jareño, Iolanda Generalitat. CCOO

Maycas i Alvarado, Àngel Estalvi. SINDICAT D'ESTALVI DE CATALUNYA

Mayol Gibert, Joan Construcció. CCOO

Mendoza Gómez, Oscar Administració pública-tresoreria general de la seguretat social. CGT-CAT

Mensa Rius, Evarist .

Mill i Perarnau, Joan Audiovisuals.

Mill Seuba, Jordi .

Miracle i Collmalivern, Lluís Caixa d'estalvis. CC.OO.

Miralles i Abad, Josep lluis Metal-mirofret. CC.OO.

Miralles i Domènech, Francesc Arquitectura. no sindicat

Miralpeix i Valls, Joan Banca i estalvi. comissions obreres CCOO

Miró i Carrera, Concep Uab (universitat autònoma de barcelona). CAU

Mitjà i Batlle, Manel Administració pública. UGT

Molina, Lau Estalvi bancaixa. CCOO

Moliner i Alcon, Lluís Agricultura. CCOOPV

Moncho i Perez, Joan francesc Edificis i obres. UGT

Montagut Navarro, Antoni josep Matal·lúrgic. FAI (no estic sindicat)

Montaner i Llorens, Josep Indústria química. USOC

Montoya, Josep Membre del secretariat nacional de la ugt de catalunya. UGT

Morales, Juanju Responsable del sector del lleure de la ugt de catalunya i membre de l’avalot. UGT

Moreno Silvestre, Jordi No.

Muñoz Hernández, Pere Ensenyament. CCOO

Muñoz Pato, Alicia Sanitat h. josep trueta. CCOO

Muntada i Hars, Joan Acesa. UGT

Nasarre i Biarge, Llorenç Jubilats. COMISSIONS OBRERES

Navarro Cabré, Núria Educació. USTEC-STEC

Navarro i Borràs, Pilar Arts gràfiques. CCOO

Navarro i Cortiella, Jordi Metall. UGT

Nòbrega Solé, Domènec Banca. UGT

Nogués i Quixal, Josep francesc Administració pública. STAPV

Novo i Canyelles, Manel Ensenyament. INTERSINDICAL-CSC i USTEC

Oliva, Baldo Upf. UGT

Olivelles, Xavier Membre de ccoo. CCOO

Olmo i Cifrè, Josep Química. Intersindical-CSC

Oriol, Josefina Escola. cap

Orriols Ramon, Manel Administració local. UGT

Ortínez Martí, Pau .

Ortiz, Ramona Ics. Intersindical-CSC

Orts i Nomen, Albert Generalitat de catalunya. CATAC-IAC

Otal i Alonso, Juli Ferroviari. U.G.T. Catalunya

Pablo i Gil, Cesca Ics. CATAC-CTS-IAC

Padrós i Enamorado, Jaume Estalvi i banca. CC OO

Pagès, Núria Metall. UGT

Pairó Pujol, Marc Independentisme. Sobirania i Progrés

Palacios, Sergi Generalitat. Csc-intersindical

Palacios, Sergi Generalitat. Csc-intersindical

Palanca Muñoz, Carles Tèxtil. UGT

Pallarès, Isabel -. Intersindical - CSC

Pallares Baradat, Maria-teresa Públic. Unió General de Treballadors (UGT)

Pallarès i Roqué, Isabel Ensenyament. Intersindical-csc

Palmarola i Creus, Antoni maria claret Alimentació. CCOO

Palomar i Baget, Jesús Administració pública. Intersindical-CSC

Palomar i Baget, Núria Administració pública - laboral. Intersindical - CSC

Panyella Del Campo, Dídac Ics. Intersindical CSC

Parcerissa i Pagador, Xavier Generalitat.

Parcerissa i Pagador, Xavier Generalitat. No estic afiliat a cap sindicat

Pardo i Peiró, Gumer Generalitat valenciana. SAP CGT-CAT-València

Pardo Ventura, Emili . Intersindical-CSC

Parra, Naya -. Intersindical - CSC

Parra Enfedaque, Montserrat Ajuntament-serveis. UGT

Pasqual i Sorribes, Òscar Administració pública. UGT

Paül Pasqual, Jordi Dep. justícia. generalitat catalunya. CCOO

Pedragosa i Guiteras, Josep Administració local. UGT

Peiró i Vives, Miquel Ensenyament. CGT

Pelay, Laura Membre del secretariat nacional de la ugt de catalunya. UGT

Pelay, Núria Secretària general de transports de la ugt a tarragona. UGT

Perera, Jordi –-. Secretari General de la Secció Sindical de CCOO de TRADIA (Abertis Telecom)

Perez, Josep -. UGT Catalunya

Pérez, Ruben -. Intersindical - CSC

Pèrez i Lorite, Andreu Metall. CCOO

Pérez Ruiz, Josep maria Metall. UGT

Perona i Pascual, Ramon Administració pública. CCOO

Pi i Martínez, Núria Educació. UGT

Pibernus i Vinardell, Francesc Telecomunicacions. STC

Pieres i Garcés, Jaume j. I. alimentàries. USOC

Pintos i Castelló, Guillem Ensenyament. USTEC

Plana i Panella, Francesc Comexi sau. CCOO

Poblador Tolosana, Josep Ensenyament-ea serra i abella. USTEC

Poch, Elisenda Serveis. Avalot joves de la UGT de Catalunya

Poch Comes, Antoni Generalitat - educació. U G T

Polo Pinto, Jose Metall. CC.OO.

Pous i Lova, Jaume Telecomunicacions. co.bas

Prats Vacas, Francesc Pensionista no jubilat.

Preciado Maydeu, Maurici Estalvi. SECT-IAC

Presas, Jordi Exsecretari general ccoo comarques de girona. CCOO

Puig, Ramon Oficines i despatxos. Comissió Executiva de la Federació Serveis de la Intersindical-CSC

Puig Caellas, Jaume Educació. CCOO

Puig Caellas, Oscar Ensenyament. Fete-UGT

Puig Cendra, David Socialisme. Independència

Puigbo Cardellac, Montserrat Comercial.

Pujades i Vicent, Josep lluís Metall-cromfer. CGT- País Valencià

Pujades i Vicent, Josep-lluís Metall. CGT

Pujol, Albino Generalitat de catalunya. Intersindical-CSC

Puntí i Recasens, Joan Ensenyament. CCOO

Quero invernón, Sergio .

Rabat i De Paco, Gerard Membre del secretariat nacional de l'espai jove de la intersindical-csc. Intersindical-CSC

Rafel Gari, Jordi Minero-metall. CCOO

Rafel Gari, Xavier Minero-metall. CCOO

Ràfols, Isabel -. UGT de Catalunya

Rallo i Casanovas, Jordi Generalitat de catalunya. Intersindical - CSC

Raventós Panyella, Sergi Sanitat privada. CCOO

Riba iglesias, Joan Agents rurals-fsap. CCOO

Riba iglesias, Lluís Fsap - local. CCOO

Ribas, Agustí -. Intersindical-CSC

Ribas i Beltran, Agustí Sanitat. Intersidical-CSC

Ribas i Carmona, Josep Transports-ocs. Intersindical CSC

Ribatallada i Rovira, Edmon Ensenyament. Sindicat d'Ensenyament de CCOO

Ribera i Pinós, Pere Ensenyament. USTEC-STES

Ribera Moncunill, Joan maria Caixa d'estalvis. Comissions Obreres

Ribes i Marí, Enric Ensenyament. STEI

Ricomà Vallhonrat, Pau Estalvi. SECT-IAC

Riera Cortès, Antoni Departament d'educació.

Riera i Vidal, Francesc xavier Banca i estalvi. SECPBE

Rigol Vallejo, Paulí Alstom. UGT

Ritort i Casado, Daniel Universitat. SEPC

Riu, Oscar Exportaveu nacional de l’avalot – joves de la ugt de catalunya. -

Rius i Rovira, Jaume Ferrocarrils de la generalitat. CCOO

Rius Rovira, Jaume -. CCOO

Roca Lluís, Jordi Minero-metall. UGT

Rocabert i Cabruja, Jaume Tèxtil - rhone poulenc. CC.OO

Rocasalbas, Francesc Secretari d’organització de la federació de serveis de la ugt de catalunya. UGT

Rodríguez De Raquejo i Saura, Carme Escola pública (adults). USTEC

Rodríguez Jáñez, Javier Adif. UGT

Rofes, Laura Generalitat. Ex USTEC

Roig i Lafont, Maria Administració. CONC

Romaguera Drets, Glòria Indústria química. CCOO

Ros, Camil Secretari general de la ugt de les comarques de girona. UGT

Ros i Gasset, Cèlia Personal laboral generalitat de catalunya- educació. UGT

Roset Salla, Josep maria Estalvi. SEC

Roso Esteller, Eduard Químiques. UGT de Catalunya

Roure Poca, Jordi Ensenyament. USTEC-STES

Rovira i Vera, Oriol Metal·lúrgica / ficosa. CSC-Intersindical

Rubi Belinchon, Araceli .

Rubiralta i Suriol, Joan Educació. CSC - Intersindical

Rué i Miras, Carles Ugt vallès occidental. UGT de Catalunya

Saavedra, Dani Usp dexeus.

Sabater i Margalef, Maurici Ics. CATAC-CTS-IAC

Sabater i Margalef, Maurici Salut. CATAC-CTS-IAC

Sáez, Jaume Banca i estalvi. UGT de Catalunya

Sala i Llopart, Emma Generalitat.

Salgado i Formatger, Sergi Generalitat. ustec

Saltor Piera, Sergi Jardineria. ...

Salvadó i Rectoret, Jaume Estalvi - caixa catalunya. CC.OO.- COMFIA

Salvans Carreres, Davit Construcció.

Salvat Llaurador, Anton maria Financer - caja de madrid. Intersindical-CSC

Sàlvia i Lardiez, Jordi Educació. Sindicat de Professors de Secundària (SPS)

Sampol Garcia, Antoni Salut. UGT

Samsó, Joan Cicle integral de l'aigua. UGT de Catalunya

Sànchez, Pau Quimiques. ccoo

Sanchez Garcia, Cesar Dependents del comerç. Intersindical

Sancho, Ramon -. Secretari general federació de serveis Intersindical-CSC

Sancho i Torres, Ricard Transport sanitari. CC.OO

Sancho Ortega, Carlos -. CCOO

Sangrà i Vidal, Jordi Oficines i despatxos. i-csc

Sanjaume i Calvet, Roger Institut públic. Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Sans Borch, Marc .

Sansalvador, Emili Funció pública.

Sansano i Valero, Mar Generalitat de catalunya. Ustec

Sansó, Caterina s. Ensenyament públic. STEI-i

Santa i Vives, Cristina Estudiant.

Sanz i Magrané, Maria mercè Imeb.

Sanz Pinyol, Glòria Ensenyament. CGT

Sastre, Nèstor Sanitat pública- institut català de la salut. Intersindical-CSC

Sastre, Nèstor -. Intersindical-CSC

Saumell i Hilari, Xavi Comerç del metall. INTERSINDICAL CSC

Sauri Conejero, Amadeu Sanitat. facultatius independents de Catalunya

Saurí i Monteys, Josep Química.

Sellés Quintana, Magalena Ensenyament. UGT - FETE

Serra, Blanca -. Intersindical-CSC

Serra Pagès, Cristina Sanitat. UGT

Serra Soler, Ramon Jubilats. U. G. T.

Serrat Farran, Xènia -. -

Serveto i Puig, Margarida Universitat de lleida. CCOO

Seuba López, Roger . Sindicat Estudiants Països Catalans

Seva Perez, Antonio Servei valencià de salut. CCOO País Valencià

Sevil i Comas, Eva Administració.

Silanes i Poderoso, Baptista Transports. CCOO

Silva Cosín, Juli Ensenyament. CCOO

Simon i Martí, Jordi Banca-assegurances. CC.OO.

Sogas i Roca, Josep Aj. terrassa. CCOO

Solà i Pujols, Jaume Personal docent funcionari d'universitat.

Sole i Domingo, Antoni Metall. UGT

Soriano, David -. Intersindical-CSC

Suàrez, Eduard -. Afiliat a Intersindical-CSC

Suay i Lerma, Ferran Universitat. STEPV

Suay i Lerma, Ferran Universitat. STEPV

Surià, Maria -. Organitzadora sindical UGT Alt Penedès

Tarragó, Fina Ics. Intersindical-CSC

Teixidor i Márquez, Maria Administració local. Intersindical

Terés Marin, Francesc Forestal.

Terol Calabuig, Mara Educació. ustec

Terribas i Sala, Joan maria Estalvi -. Federació d'Estalvi de Catalunya

Tomàs i Guarch, Enric Energia - endesa. UGT

Tormo Ruiz, Víctor Generalitat valenciana. FSAP CCOO OV

Torner i Roca, Miquel Consorci sanitari del maresme. CATAC-CTS-IAC

Torreguitart i Mases, Josep Ensenyament. CCOO

Torrens i Ordis, Xavier Financera. CCOO

Torrent i Logroño, Ramon Banca/caixes d'estalvi. SECG (Sind. empl. Caixa de Girona)

Torrent Segura, Joan Generalitat de catalunya-bombers. UGT

Torres i Molina, Francesc Sanitat. catac

Torres Nalda, Joan Ensenyament públic. USTEC

Trens i Ojea, Tomàs Químiques. CCOO

Trotonda i Alemany, Ramon Comerç del metall. Intersindical-CSC

Tugas i Vilardell, Roger Serveis. Intersindical-CSC

Tugues Breysse, Yvonne Departament d'educació (generalitat de catalunya). SPS - Sindicat de Professors de Secundària

Tusveld, Jan Cap. SP Països Baixos

Tuxuera i Garcia, Joan Metall. CCOO

València, Enric Universitats- ub. CCOO

Valle Rivera, Carolina Disseny-publicitat. afpg

Vallés Puig, Ramon Educació. Cap

Vallmitjana, Joan Serveis. UGT de Catalunya

Valls i Corney, Núria Alimentació. CCOO

Valls Ramon, Vicenç Administració pública. CC OO

Varés De Batlle, Albina Públic.

Vendrell Fisas, Òscar Disseny. No pertany a cap sindicat

Vendrell Gelabert, Josep Estalvi. CC.OO

Vera Tenza, Maria lluïsa Ensenyament. cc.oo

Vergés, Griselda Administració generalitat. CCOO

Vergés Riart, Carles .

Viadé i Moreno, Antoni Banca. CSC

Vicens i Garcia, Xavier Comerç del metall.

Vidal i Boldú, Àngel Educació. USTEC

Vila Amorós, Albert Informàtica-fujitsu. CCOO

Vila Amoros, Albert Metall- fujitsu. CCOO

Vilagrassa i Luque, Joan Correus. CCOO

Vilar i Massó, Carles Química. FIA-UGT

Vilarrasa Tanyà, Pere Estalvi-caixa manlleu. SECM-Intersindical Alternativa deCatalunya

Villalbí i Pago, Aureli Ics. CATAC Administració

Villanueva i Vilamajor, Jordi Telecomunicacions-telefónica. Intersindical-CSC

Villas i Balasch, Xavier Administració pública.

Volart, Guillem Transports. Intersindical-CSC

Yagües, Carles Atlantis assegurances. CC.OO

Ymbert Almodín, Ferran Secundària- pública. USTEC

Zamora, Robert Banca. Intersindical CSC

Zaplana Arilla, Pep Banc sabadell. Intersindical-CSC